dimecres, 8 d’abril del 2015

1era sessió P i JR



Activitat 1: proves del gran dictat
Objectius:
1.- treballar el llenguatge
2.- passar un bona estona

Objectius específics.
1.- adquirir un llenguatge més ric
2.- motivar a través del joc

Metodologia
Es presenta l’activitat del gran dictat. Se’l explica que anirem fent un seguit de proves, cadascuna d’elles és diferent. El material ja està elaborat i només cal proporcionar-los les fitxes de cada prova. Es proposa tenir paper i llapis per si volen tenir a mà un espai en el que escriure si dubten quan la veuen escrita de forma mental.
Un cop es finalitza cada prova es valora la seva dificultat i quines han estat les paraules més costosos de desxifrar. Compartir la seva complexitat, si bé era per desconeixement del significat, per grandària de la paraula, etc.

Desenvolupament:
Primerament és presenta la primera activitat anomenada “l’altre definició” consisteix en llegir la definició i dir el nombre de lletres i la lletra per la qual comença la paraula. El jove que sàpiga la resta avisa que ja ha finalitzat i s’espera un temps prudent a que l’altre la pugui escriure. Els dos ens mostren la paraula amagada i es passa a la següent, tenen vuit definicions.

Seguidament juguem a la “paraula maldita”, consisteix en llegir un barbarisme, com en la prova anterior es diu la lletra per la qual comença la paraula i el nombre de lletres. Qui la sàpiga prem el polsador, i si no l’encerta hi ha rebot. Ens dicten sis paraules.

Per acabar fem la “frase desfeta”, consisteix en un conjunt de frases que es presenten d’una en una de forma desordenada, aquesta prova igual que la resta es finalitza quan el primer la té ordenada. Són frases de famosos i tenen una connotació algunes d’eles irònica, quan la  tenen acabada es parla de qui és le famós que la dita i que creuen que vol dir la frase.

Avaluació:
Els joves inicien la sessió molt animats amb el joc. En la primera activitat en pere està més desanimat donat que la definició de les paraules són mots complexos, i la pressió del joc el fa estar en tensió. Un cop passada la fase de vergonya s’engresca al veure que les encerta. A partir d’aquí apareix la motivació per part dels dos components i s’animen amb les diferents proves. Cadascuna amb el seu nivell de complexitat que acaben resolent força engrescats. 

dimarts, 24 de març del 2015

Bloc 1 Definició del projecte / Fonamentació teòrica



1.       Títol del projecte
Aprenem a comunicar-nos!
Gràcies al llenguatge i la utilització i significació dels mots podem obrir un ventall de possibilitats per a la comunicació. Quan una persona és sent a gust amb el seu vocabulari, és a dir, adquireix les paraules per poder expressar el que pensa o està sentint en aquell moment, se’ns obre així una porta enorme a la interacció amb l’altre, al coneixement, i el poder compartir en societat. És per aquest motiu que el pla de treball està encarat al fet de compartir, expressió que no pots adquirir sense comunicar sigui quina sigui el llenguatge (oral, escrit, gestual, musical, etc). Entenent el ventall de possibilitats que ens porten a la comunicació aquest pla englobarà les diferents maneres d’interacció amb l’altre. 
2.       Descripció del tema del projecte
El llenguatge oral és el mitjà per excel·lència de què disposen els éssers humans per comunicar-se amb els seus semblants i consisteix essencialment en una sèrie de signes sonors (fonemes) combinats en formes i seqüències diferents. No és l’única eina possible de comunicació, ja que al llarg de la història les persones han desenvolupat diversos tipus de llenguatge: corporal, plàstic, musical, etc., però amb el pas del temps el llenguatge oral, per la rapidesa en la transmissió de missatges i la seva intel·ligibilitat, ha esdevingut l’eina idònia per a la comunicació[1].
Per aquest motiu el pla d’actuació està encarat cap a l’adquisició del llenguatge, en el cas del Joel donat que encara no es comunica a través del llenguatge oral. Respecte a en Pere i en Jordi, es pretén treballar el llenguatge de forma que adquireixin un vocabulari més ric, en el que prenguin consciència en el transcurs del seu aprenentatge.
El llenguatge i la intel·ligència estan íntimament relacionats, de tal manera que per assolir un desenvolupament lingüístic òptim és necessari tenir una capacitat intel·lectual que estigui dins d’uns paràmetres. Per tant s’hauran d’adaptar les activitats a les característiques i necessitats de cada persona. Tenint en compte els factors cognitius relacionats amb el llenguatge:
  • La percepció. L’oïda i la vista són essencials en aquest procés, d’aquí la importància de les imatges i el so.
  • L’atenció. Centrant-nos en l’aprenentatge dels ritmes i sons podrem desenvolupar aquest procés. Alhora que el jocs estimulants.
  • La memòria. Treballar mitjançant el recull de textos, cançons i contes. A més dels jocs didàctics.
  • La imitació. A través de la imitació directe i el cara a cara, l’infant és capaç de representar el que se li  manifesta. En el cas dels adolescents al treballar amb els dos alhora pot propiciar l’aprenentatge dels recursos adquirits per cadascun d’ells.
En tot el procés haurem de tenir presents els factors ambientals. Així doncs cal tenir en compte la influència de l’entorn i per això caldrà prestar atenció a dits factors:
  • L’afectivitat; propiciar un clima distés i acollidor.
  • El procés d’ensenyament-aprenentatge; identificat com un espai de relació.
  • El context sociofamiliar; traslladar i fer visible de cares als infants i adolescents la coordinació estreta amb els familiars que els acompanyen.
La qualitat del llenguatge de les persones que es relacionen amb l’infant i la diversitat de contextos comunicatius tenen un paper decisiu en l’aprenentatge de la llengua. Hi ha quatre graus d’estudi del llenguatge que l’educador ha de conèixer per facilitar l’anàlisi i la comprensió del llenguatge infantil. Es corresponen amb les tres unitats d’organització del llenguatge –els sons, les paraules i les oracions i un quart component, que es refereix a l’ús que es fa del llenguatge, és a dir, a la pràctica que es fa del llenguatge; així, parlarem de component fonològic, semàntic, sintàctic i pragmàtic.
3.       Supòsits teòrics del projecte.
Tal i com menciona Coll (1996) el psicopedagog ha de tenir clara la seva finalitat educativa, i per tant, tenir present els tres tipus de coneixement complementari que guiaran la intervenció educativa dins un model construccionista i de col·laboració. Aquests aspectes clau són; el coneixement dels processos psicoeducatius, el coneixement sobre els continguts específics i el coneixement sobre els factors que influeixen i condicionen els desenvolupament en els diferents contextos d’intervenció.
El professional assessor en l’educació no formal engloba el seu camp d’actuació sobre dos marcs rellevants, l’heterogeneïtat i la singularitat de les seves accions. En el que això es refereix a l’adquisició d’unes habilitats de tipus metacognitives, remetent al fet de saber emprar les tècniques adequades per assolir els objectius plantejats. Tot això emmarcat dins una intencionalitat educativa en la que s’engloben les seves actuacions fruit d’una pressa de decisions conscient.
Per tot això, cal un procés de planificació, aplicació i seguiment que tindrà una continuïtat acurada en el transcurs del procés. Per tal de ser capaços d’identificar les condicions més adequades, promovent uns objectius realistes i analitzant en tot moment cada fase del procés. Podent reconduir pràctica educativa, quan sigui necessari sense perdre de vista l’objectivitat i el rigor de dites accions.
S’identifica així un model d’intervenció constructivista, en el que el subjecte és el nucli primordial del procés i per tant caldrà tenir en compte la seva dimensió interpersonal i individual.
4.       Raons de la seva tria, interès i prospectiva
Entenent el treball que es realitza al centre psicopedagògic l’Arbre, i per tal de donar continuïtat al pràcticum I, es pretén elaborar un procés de construcció conjunta mitjançant la identificació de les necessitats reals dels subjectes. Es valora l’aposta d’activitats en les que a partir de jocs dinàmics en la qual s’afavoreixi el treball del desenvolupament individual.
En el que el psicopedagog s’haurà format prèviament per tal de poder realitzar l’avaluació de les necessitats del subjecte i així identificar les seves prioritats. 

Partim d’un assessorament en el que s’ha exemplificat un procés de planificació, en el qual es regeix per la identificació d’un conjunt d’objectius encarats a la satisfacció i adequació de la tasca avaluada. 
En tot moment tenint present el motiu pel qual es guiaran dites accions, és a dir, la seva finalitat educativa i l’adequació d’aquest procés encaminat a la construcció d’un coneixement compartit entre subjecte i assessor, i a poder ser entre els diferents professionals que hi treballen.
Propiciant un marc d’actuació en el que es produeix un entorn de col·laboració real. És per aquest motiu que el pla de treball s’emmarca dins un entramat de propostes que guien l’assoliment d’uns indicadors adequats a les característiques i necessitats dels subjectes per tal de poder donar una continuïtat al procés. Evidenciant que la màxima intencionalitat és aconseguir un grau de comunicació fluid dels propis subjectes.
 
5.       Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi.
·         J:
Subjecte: el seu diagnòstic inicial parteix d’unes característiques associades al trastorn del TEA . alhora en el últim informe es detecta una possible malaltia la fenilcetonúria afectació en el metabolisme. L’infant té 5 anys. Es detecta una absència de comunicació oral. Presenta obsessions compulsives com portar un objecte al nas i olorar-lo durant llargues estones de temps. Baixa atenció al que se li diu. Canvia de rutina a cada instant, a no ser que trobi interessant per quelcom que manipula, però un cop el manipula de nou entra en el circuit repetitiu. A l’aula no interacciona amb els altres nens, la mestra sol estar per ell i treballar a partir del deixar fer.
El nivell d’intervenció: centre psicopedagògic l’Arbre
Dimensions: comunicació- adquisició del llenguatge.
·         JR:
Subjecte: baixa autoestima, nerviós i alhora amb presencia calmada, exigent amb ell mateix, implicat amb la tasca, necessitat de realització personal, conscient de la seva dislèxia. Rendiment acadèmic favorable, implicat i motivat en la millora del seu aprenentatge.
El nivell d’intervenció: centre psicopedagògic l’Arbre
Dimensions: llenguatge oral i escrit, treballar la seva autoestima
·         P:
Subjecte: autoestima alta, nerviós ho expressa de forma activa, és energètic i realitza força esport. Falta de constància en la tasca, poc exigent amb ell mateix, treballa sota mínims. Conscient de la seva dislèxia, aquest amb més referencia atencional. Rendiment acadèmic fins de la normalitat, no s’implica gaire però a última hora fa l’esforç final per assolir els objectius d’etapa.
El nivell d’intervenció: centre psicopedagògic l’Arbre
Dimensions: llenguatge oral i escrit, treballar la concentració i escolta activa.




6.       Bibliografia bàsica necessària.
-       Que és la comunicació;
-       Com treballar el llenguatge:
-       Com treballar la dislèxia
-       Recursos per a l’educació especial
-       Material de l’assignatura

dilluns, 12 de gener del 2015

procés de negociació del pla d'actuació entre alumna i tutora

Elaboració pla d'actuació:
 
Fase I: s'exposa a la tutora de pràctiques l'interès per treballar amb dos casos concrets;
Cas 1 en Joel infant de quatre anys. Possible TAA.
Cas 2 en Joan i en Pep tenen dislèxia els dos tenen 12 anys .

Fase II: lectura del pla d'actuació elaborat i posada en comú dels objectius a treballar:
Cas 1: estem d'acord que cal propiciar una intervenció en el que la música sigui l'eix transversal de les sessions programades, en els diferents moments o fases del procés.
Cas 2: s'evidencia que són dos joves que fa molt de temps que acudeixen a les sessions amb la terapeuta i que actualment calen uns objectius concrets en aquest cas posar èmfasi en l'atenció i concretació.

Fase III: establiment d'acords per a la iniciació de les sessions;
Cas 1 i Cas 2: 
1.- Elaboració per part de l'alumne d'un conjunt d'activitats encarades als objectius pactats i a les diferents fases del procés esmentades en el pla d'actuació.
2.- Seguiment i direccionalitat de les sessions portades a terme per part de l'alumne.
3.- Concreció d'aquelles sessions que ens aporten informació rellevant per al cas. 

Es valora que el posicionament de la tutora anirà condicionat en funció de la dinàmica que es plantegi i valori l'alumne en pràctiques, sempre i quan sigui coherent amb la tasca. Possibilitant  el seu espai de creació i creixement, això sí, prèviament concretant i compartint amb la tutora la intenció de les sessions i la seva direccionalitat.

Es concreta la confidencialitat de les sessions i la omissió de la identitat dels casos. No es fa referència a cap legislació.

S'adequa el calendari per poder iniciar les sessions pertinents.