¿porque los niños se aburren en la escuela?

interessant visionat de redes educación:

https://www.youtube.com/watch?v=eEqF_1aXUw4&feature=youtu.be

Padres hiperprotectores, hijos sin autonomía

 Los padres quieren lo mejor para su prole, pero a veces el instinto de protección es tan intenso que acarrea consecuencias negativas. La nueva hiperpaternidad ve a los hijos como seres intocables, que tienen más miedos que nunca

article interessant veieu el link:
http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20141024/54417325097/padres-hiperprotectores-hijos-sin-autonomia.html

TÉ AVENTATGES TENIR UN CERVELL DISLÈXIC?

Fa pocs dies podíem llegir: “The surprising Upside of a Dyslectic Brain”. Un article escrit per Annie Murphy Paul.

Podeu llegir l’article original a: Llegeix l’article original al blog d’Annie Murply (en anglès)

Potser un petit resum del seu contingut us pot ajudar:

Des que es va documentar el primer cas de “ceguesa de paraules” fa més d’un segle, els científics han buscat les causes de la dislèxia i teràpies per tractar-la. Però recentment, la recerca entorn a la dislèxia, ha pres un gir sorprenent: trobar i descriure en quines habilitats, les persones amb dislèxia superen les persones normo-lectores.

•  Fa cinc anys es va crear el “Yale Center for Dyslexia and Creativity” per investigar les fortaleses de les persones amb Dislèxia.
• Fa set anys es va fundar el “Laboratory for Visual Learning” al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, per explorar els avantatges que dona la Dislèxia en determinats camps científics visualment intensius.

Aquesta recerca ha dut a troballes sorprenents que estan conduint a una nova manera de veure la dislèxia: no només com un impediment, sinó com un avantatge especialment en els camps artístic i científic.

Encara hi ha molt que no sabem sobre la dislèxia, però poc a poc anem descobrint nous aspectes d’aquesta condició. Per exemple, alguns experiments han mostrat que moltes persones amb dislèxia tenen una visió perifèrica millor que moltes persones normo-lectores (explicació de l’experiment a l’article complert).  La visió perifèrica és la que ens permet visualitzar globalment una escena i, per exemple, trobar patrons que altrament serien difícils de percebre.

La Dra. Von Károlyi i els seus co-autors a la revista “Brain and Language” diuen “la dislèxia no hauria de ser descrita només com un dèficit, sinó també com un talent”.

Iolanda Claveras

Terapeuta de Llenguatge-Logopeda

Directora del grup L'ARBRE

la intel·ligència musical

cas H

La H és una noia de 14 anys, la seva mare és psicopedagoga i abans de venir a la visita li va passar la prova del WISC-R, en ella surt un percentil de 60 en memòria.

Presenta un trastorn del llenguatge, alhora que unes dificultats en expressar el que vol dir, no troba les paraules i és força desordenada.

Mostra una obsessió en acabar les activitats, és molt responsable, activa i autònoma. Li agrada molt la música i ho utilitza com un mitjà d’expressió. És força somiadora i empàtica.

Presenta dificultats en l’activitat memorística, de comprensió i perfecció. Els informes de l’escola són positiu respecte la seva actitud i aptituds.

Tot i això li provoca un cert bloqueig les seves dificultats lingüística i repercuteix en la seva seguretat. Té una planificació lenta. El seu diagnòstic és dislàlia.

El que es treballa durant les sessions són:

-   Vocabulari a partir de textos del INS

-   Temes concrets que  ella escull parlar per tal de treballar l’agilitat oral i l’argumentació.

-   Activitats diverses; oral, escrita, comprensió i qüestions que sorgeixen durant la lectura.

-   Es realitza un recull de les paraules que mostra més dificultat i es treballen en un text que crea ella mateixa per donar significat.

CAS J&P

En J i en P són dos joves de 12 anys, estan cursant 1er d’ESO i presenten dislèxia. En J se li va detectar a 4rt de primària i des de llavors acudeix amb la psicopedagogia.

Les dificultats que presenten ambdós són d’ortografia.

Les activitats planificades per al seu treball són:

• Ortografia sense esforç, un reforç didàctic. 
• Es treballa amb exemples visuals. 
• Associació de paraules a gestos. 
• Quan hi ha paraules en un text que no visualitza les subratlla en comptes d’escriure-les, desprès hi torna a llegir-les, per tal de situar en el context quina pot esser dita paraula. 
• Recursos com joc de paraules, els crida l’atenció i mostren motivació. 
• Es realitza un dictat amb les paraules que durant els mesos s’anoten perquè els costa, desprès se les corregeixen l’un a l’altre. 
• Busquen estratègies per recordar les paraules que se’ls hi encallen, per exemple: veure de vista poso els dos dits enfocats als dos ulls simbolitza la V, beure faig l’acció d’aixecar un porró. Són recursos profitosos per tots dos.

Centre Psicopedagògic l'Arbre

Tipus institució

L’arbre de Sils és un centre psicopedagògic que treballa per al benestar de les persones, cuidant aquestes d’una forma holística (global) perquè s’entén que el seu benestar no depèn gairebé mai d’un sol factor. És per això que compta amb un equip de tres professionals, una terapeuta del llenguatge; logopeda, i dues psicòlogues, una que treballa la part més clínica i l’altra que treballa a partir de teràpia sistèmica.

Visió

Els serveis que ofereix dit centre estan destinats a satisfer les necessitats intel·lectuals, creatives, emocionals i socials de les persones de totes les edats, mitjançant atenció personalitzada, ja sigui de forma presencial o amb l’aprofitament  de les noves tecnologies.

Valors

Els valors de que es composa l’Arbre són l’objectivitat en les seves decisions, projectes i propostes responsables, així com l’eficiència en l’acompliment dels reptes que la societat ens proporciona.

L’Arbre creu en el compromís entre el treball propi i l’aliè. Amb la responsabilitat social i l’honestedat de tots, per tal de complir totes les expectatives del client que hi confia, oferint una resposta integral al repte que ofereix el seu ben estar global.

El treball amb rigor, passió, respecte i diversitat, dóna com a resultat un model i un servei d’alta qualitat.

Missió

El psicopedagog de l’Arbre persegueix diferents tasques per assolir el seu objectiu, primerament coneix la persona, estableix unes sessions inicials per tal de poder fer una diagnosi. Un cop estableix els seus paràmetres de treball gràcies a l’observació i contrast de la informació, procedeix a l’assessorament mitjançant l’elaboració de tasques per a la prevenció de dita dificultat. Arrel d’això es planteja l’anàlisi del tractament que podrà oferir per tal d’arribar a un uns resultats òptims en la persona.

Veiem doncs que el psicopedagog té diferents funcions, respecte cada cas o situació.

-          Assessorament, mitjançant l’observació i prevenció.

-          Diagnòstic

-          Tractament

-          Formació

Aquestes funcions van en correlació a les tasques o activitats les quals dinamitza, segons la seva finalitat:

-          Els espais de treball:

1.      Organitzar activitats que fomentin el treball dels aprenentatges que es volen aconseguir. Ja sigui el llenguatge, el so, la lectura, la comprensió, etc.

2.      Planificar els grups de treball adequat a les característiques del infants.

3.      Coordinar-se amb les famílies per tal d’establir uns objectius i la finalitat del treball que es vol dur a terme.

4.      Coordinació amb les escoles, afavorint un treball multiprofessional.

-          Tallers:

1.      Organitzar cursos orientats a cada perfil.

2.      Preparar aquests tallers per tal de donar resposta a les necessitats detectades.

-          Xerrades:

1.      Afavorir un espai de reflexió, per tal de poder compartir allò que ens amoïna i  conèixer les eines i recursos que precisem emprar.

2.      Coordinar-se amb les entitats, per tal d’aconseguir l’espai i el públic destinat.

3.      Fer difusió d’aquestes accions.

La missió per sobre de tot s’emmarca en el fet que...

El Psicopedagog no ensenya només a “parlar bé, llegir bé, comunicar bé, moure’s bé” sinó també a treure profit dels propis recursos, siguin els que siguin en cada moment personal, durant el decurs de tota la nostra vida.

El Psicopedagog pot també donar estratègies d’aprenentatge en adolescents amb mals hàbits d’estudi i fracàs escolar així com reforç escolar, per aquells que senzillament passen per un mal moment acadèmic.

Invertir en qualitat de comunicació és invertir en qualitat de vida. Invertir en comunicació és, en definitiva, una inversió per a nosaltres i aquells que ens envolten i ens estimen.

Pel que respecte al treball observat en el lloc de pràctiques la psicopedagoga:

Què fa?

-          Assessora sobre la necessitat detectada

-          Es coordina amb els professionals que envolten a la persona

-          Prepara activitats encaminades a la millora de dites necessitats

-          Situa l’espai per tal d’obtenir una resposta premeditada

Sobre què?

-          Programa d’intervenció destinat a una persona concreta, en el cas de les sessions individuals. En el cas dels tallers i espais s’adreça a un col·lectiu amb necessitats similars.

Per tal de què?

-          Ajustar-se a una necessitat percebuda del subjecte

Finalitats

• Aconseguir un treball evolutiu per part de la persona
• Consensuar uns objectius a perseguir juntament amb la persona per tal de garantir una intencionalitat (en aquest cas en funció de cada cas, sobretot adolescents)
•  Coordinar-se amb les escoles per tal de fer un seguiment

Tasques o activitats: 

• Elaborar material que promogui un treball concret, en aquest cas afavorint la millora de la comunicació
•  Avaluar la tasca elaborada en el transcurs de les sessions 
•  Planificar reunions mensuals amb els diferents professional que treballen amb la persona
•  Programar entrevistes amb les famílies per fer un traspàs acurat
•  Establir reunions d’equip entre els diferents professionals del mateix centre que treballen amb el mateix cas.