PROTOCOL D'ENTRADA

Com apareixen els casos?
- o bé perquè sona el telèfon; algú ha sentit a parlar del centre i demanen una primera visita
- o bé per una demanda escolar
- o bé derivat d'un servei externalitzat

Què s'activa quan parlem d'algun trastorn?

- un seguit de preguntes rellevants, com ara:

1.- com va ser l'embaràs (abans, durant i desprès)

2.- pors/obsessions

3.- relacions amb l'entorn

4.- quines preferències té el nen/a

5.- observació dels pares durant l'entrevista (es contradiuen/ un porta la veu cantant/ tots dos plantegen les mateixes dificultats i habitats referent a l'infant/jove)

6.-  va iniciar el llenguatge abans dels tres anys

7.- bateria de preguntes en ordre de rellevància: comunicació/llenguatge/pensament/lectura-escriptura/ estratègies-aprenentatge

Discriminació del perfil a partir de diferents proves (WISC-RI, figura Rei, ITPA, observació joc simbòlic, DSTJ, etc) per tal de definir si:

- és conscient de qui és; auto coneixement

- té clar el seu dia a dia

- autoestima

- frustracions

- s'ubica en l'espai 

- seriació- seqüència

- lateralitat

Aquestes proves s'elaboren en funció del cas i les seves característiques, si es demana una segona opinió per part dels pares, si pel contrari es té clar el diagnòstic es procedeix a una primera observació/aproximació i es detallen els aspectes més significatius.

Un cop avaluat el cas es proposa el treball que es vol realitzar amb el nen/a i si estan conforme els pares s'inicien les sessions. 

CAS J

Bona tarda,

aquest és un cas que només he pogut observar un dia, es tracta d'un nen de 9 anys que va a quart de primària, té dislèxia i acudeix al centre psicopedagògic per treballar la lectura i cal·ligrafia.

Antecedents del cas

La mare d'en J es mostra preocupada per les necessitat del seu fill, està molt documentada del que necessita i treballa amb el nen per tal de millorar els seus aprenentatges. 

L'infant

És un nen molt despert, intel·ligent i amb molts recursos. 

Quan va notar que començava a fallar a l'escola es va desanimar donat que presentava moltes faltes d'ortografia. La seva escriptura era difícil i per això no se'n sortia. Arrel del diagnòstic ha fet moltes millores i es mostra més segur amb el que fa. És molt creatiu i imaginatiu, té molta facilitat en relacionar-se i això li facilita la integració al grup, tot i que va arribar nou a l'escola aquest any.  

Recurs pedagògic:

En aquest cas es treballa a partir d'un llibre de lectura molt interessant, aquest es titula Jo, Elvis Riboldi, es tracta d'un nen que presenta hiperactivitat i a partir de situacions quotidianes a l'escola ens descriu com el tracten els companys/es i la poca comprensió que existeix cap a ell, donat que és força inquiet, li costa concentrar-se, segons quines assignatures l'avorreixin, i li encanta experimentar, aspecte que fa que succeeixin moments de conflicte. És un llibre divertit per treballar amb la mainada,està adreçat a diferents edats sobretot en cicle mig i superior.

Gràcies a aquesta eina en J pot treballar:

- fent resums del que ha llegit

- descripció i característiques dels personatges

- a partir de les imatges, que percep ell?

Reflexions:

Com a eina de treball està sent molt útil donat que des de l'escola li van demanar que escollís un llibre que li agradés i el treballés durant el curs, sembla que aquest llibre l'atrau i aquest aspecte promou que el nen se'n recordi de totes les experiències del protagonista, parant atenció sobre els detalls i la descripció dels personatges. Mitjançant aquest treball s'aconsegueix el que inicialment es planteja treballar de forma setmanal (lectura, comprensió i ortografia).

CAS JS

Aquesta setmana tenim un nou cas, 

en J és un nen de sis anys el qual no pronuncia bé la R, ha après a buscar estratègies per corregir-ho i que no es noti. Tot ho pronuncia com R forta, per això en certs moments dubtes de si realitza la pronuncia correctament. 

les preguntes que es realitzen a la família referents a:

- hàbits alimentaris

- hàbits respiratoris

- historial mèdic

- edat en que va començar la comunicació verbal

- llengua en la que acostuma a parlar

què es pretén treballar d'inici:

- que en J empasi bé la saliva

- utilització correcte de la posició de la llengua.

de quina manera:

-  moviments de llengua cap enrere

- el buf

- tragar saliva 

- flexibilitzar el frenell

- jocs dinàmics

els jocs proposats han estat:

1.- posem pica pica  a la punta de la llengua i fem que aquesta toqui el paladar, mentre pronunciem ARA, ARE, ARO, ARI, ARI- seguidament fem el mateix amb TARA i FARA

2.- agafem la punta de la llengua i l'estirem cap amunt, un costat i l'altre de la boca. La portem a la punta del nas i al mentó .

3.- agafem un globus i intentem inflar-lo procurant que no se'ns escapi l'aire pels costats ni que se'ns inflin les galtes.

4.- encenem una espelma i bufem amb constància i suament per tal de que no se'ns apagui.

5.- creem una portaria de futbol sobre la taula i amb una pilota de paper i unes palletes juguem a un partit tot impedint amb la bufera que la pilota entri al nostra camp. 

Observacions: al ser el primer dia el nen està a l'expectativa de com anirà la sessió. Se'l veu impacient per aconseguir fer correctament els exercicis. Gràcies a les activitats divertides que se li presenten, ràpid entra en dinàmica i es deixa anar, la metodologia que empra la Iolanda connecta molt amb els infants i fa que una activitats pesada i rutinaria, es converteixi en divertida i amena.

¿porque los niños se aburren en la escuela?

interessant visionat de redes educación:

https://www.youtube.com/watch?v=eEqF_1aXUw4&feature=youtu.be

Padres hiperprotectores, hijos sin autonomía

 Los padres quieren lo mejor para su prole, pero a veces el instinto de protección es tan intenso que acarrea consecuencias negativas. La nueva hiperpaternidad ve a los hijos como seres intocables, que tienen más miedos que nunca

article interessant veieu el link:
http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20141024/54417325097/padres-hiperprotectores-hijos-sin-autonomia.html

TÉ AVENTATGES TENIR UN CERVELL DISLÈXIC?

Fa pocs dies podíem llegir: “The surprising Upside of a Dyslectic Brain”. Un article escrit per Annie Murphy Paul.

Podeu llegir l’article original a: Llegeix l’article original al blog d’Annie Murply (en anglès)

Potser un petit resum del seu contingut us pot ajudar:

Des que es va documentar el primer cas de “ceguesa de paraules” fa més d’un segle, els científics han buscat les causes de la dislèxia i teràpies per tractar-la. Però recentment, la recerca entorn a la dislèxia, ha pres un gir sorprenent: trobar i descriure en quines habilitats, les persones amb dislèxia superen les persones normo-lectores.

•  Fa cinc anys es va crear el “Yale Center for Dyslexia and Creativity” per investigar les fortaleses de les persones amb Dislèxia.
• Fa set anys es va fundar el “Laboratory for Visual Learning” al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, per explorar els avantatges que dona la Dislèxia en determinats camps científics visualment intensius.

Aquesta recerca ha dut a troballes sorprenents que estan conduint a una nova manera de veure la dislèxia: no només com un impediment, sinó com un avantatge especialment en els camps artístic i científic.

Encara hi ha molt que no sabem sobre la dislèxia, però poc a poc anem descobrint nous aspectes d’aquesta condició. Per exemple, alguns experiments han mostrat que moltes persones amb dislèxia tenen una visió perifèrica millor que moltes persones normo-lectores (explicació de l’experiment a l’article complert).  La visió perifèrica és la que ens permet visualitzar globalment una escena i, per exemple, trobar patrons que altrament serien difícils de percebre.

La Dra. Von Károlyi i els seus co-autors a la revista “Brain and Language” diuen “la dislèxia no hauria de ser descrita només com un dèficit, sinó també com un talent”.

Iolanda Claveras

Terapeuta de Llenguatge-Logopeda

Directora del grup L'ARBRE

la intel·ligència musical