Christopher, un noi de 15 anys amb
Síndrome d’Asperguer o un autisme lleu (no queda clarament definit),
protagonitza el relat de la recerca de l’assassí, que permetrà anar
desvelant secrets dels seus veïns i familiars. Christopher té una enorme
capacitat per a les matemàtiques, una molt bona memòria fotogràfica, és
molt observador i incapaç de dir mentides. Li encanten les llistes, els
fets concrets i que res canviï de lloc. Odia el groc i el marró i el
contacte físic, i determina si tindrà un bon dia o no en funció dels
cotxes vermells que veu anant a l’escola. Té una extrema dificultat per
entendre el comportament humà, les expressions facials i les relacions
personals.
La gran aportació d’aquesta
novel·la, més enllà del valor literari, es troba en la descripció del
protagonista, del seu comportament i pensaments. Haddon ens endinsa, amb
gran senzillesa i claredat, en el món de les persones amb Trastorns de
l’Espectre Autista, en les seves grans dificultats per a comprendre les
relacions personals, i en les seves extraordinàries capacitats.
A la vegada, ens permet fer una
reflexió de la nostra vida i de la manera en què la vivim. La majoria de
gent, per exemple, decidim si tenim un bon dia o no en funció de si ens
aixequem al matí de més o de menys bons humor o de si tenim més ganes o
menys d’afrontar el dia que ens espera. En Christopher ho decideix en
base a una altra lògica, tan bona i arbitraria com la nostra, una lògica
basada en la quantitat de cotxes vermells que veu de camí cap a
l’escola. I perquè no? Un llibre totalment recomanable.
LAURA BADOSA BARTRINA
PSICÒLOGA-PSICOTERAPEUTA PSICOANALÍTICA
Núm. Col. 11756
