¿Es adecuado que los niños dejen de aprender a escribir a mano?

15/02/2015

Todos recordamos como aprendimos a escribir haciendo garabatos en los cuadernos de caligrafía. Este ritual iniciático que ha marcado tantas generaciones de alumnos está ahora en peligro.
Las autoridades educativas finlandesas han decidido eliminar la enseñanza de la caligrafía en la escuela y sustituirlo por el aprendizaje de la mecanografía y del uso del teclado a partir del curso escolar 2016-2017.
En este país, que ha logrado implantar uno de los mejores sistemas educativos del mundo, son conscientes de que la decisión supone toda una revolución cultural. "La fluidez a la hora de escribir con el teclado es una competencia importante", explican desde su Consejo Nacional de Educación, el órgano que está acabando de perfilar cómo será el nuevo aprendizaje de la escritura. Sin embargo, se dejará la puerta abierta a que los maestros que lo consideren adecuado puedan aún enseñar a escribir a mano.
Muchos han dado la bienvenida a lo que consideran una adaptación de la escuela a la realidad: los niños escriben de manera continua en teclados de todo tipo, físicos y virtuales, en ordenadores o en smartphones. Otros, en cambio, creen que con esta radical transformación los alumnos perderán destrezas valiosas relacionadas con la memoria o la capacidad de conectar y expresar ideas.
Los expertos en la materia, que parecen divididos, aportan argumentos a favor y en contra de esta decisión. 

Los peligros de abandonar la caligrafía...

• Los partidarios de mantener la enseñanza obligatoria de la caligrafía alertan de que con su abandono los niños pueden dejar de entender textos escritos a mano.
• Además, aseguran que este aprendizaje ayuda a los niños a desarrollar habilidades motoras y funciones cerebrales. Investigadores de la Universidad de Washington han demostrado que los niños que mejor escriben a mano activan áreas del cerebro asociadas con la memoria, con la habilidad de conectar cosas diferentes, y con la capacidad de expresar mejor las ideas. Y aseguran que escribir a mano una información ayuda a recordar más que intentar memorizar directamente.
• Investigadores de la Universidad de Indiana, también en los EE.UU., han descubierto que la escritura a mano activa tres áreas significativas del cerebro que no se ponen en marcha cuando tecleamos, y ayuda al desarrollo cognitivo en ejercitar los circuitos visuales, motores y de la memoria.
• Otro problema nace cuando no todo el mundo tiene a su alcance un dispositivo con teclado para poder escribir. En este sentido, no todas las familias cuentan con un ordenador en casa. Si no se garantiza que haya teclados para que los niños puedan escribir en todos los hogares, la eliminación de la escritura a mano puede suponer un obstáculo educativo para los que tienen menos recursos.
• Además, se debería asegurar que todas las escuelas cuentan con el equipamiento de ordenadores y teclados suficiente para cada uno de sus alumnos. De lo contrario, también se puede producir un agravio comparativo.
• Saber escribir a mano con fluidez puede ser necesario cuando no se tiene un ordenador o teléfono inteligente al alcance, una circunstancia que a la postre es cada vez más inusual. 

Las ventajas de aprender a escribir con el teclado...

• Según los partidarios de enseñar a escribir con un teclado, las clases de escritura a mano pueden ser sustituidas por otras de dibujo o de trabajos manuales que ayudan también a adquirir destrezas mentales y habilidades motoras.
• En todo caso, el fin de la enseñanza de la caligrafía no será la muerte de la escritura a mano, ya que los alumnos probablemente aprenderán. Supondrá, eso sí, que lo dejen de hacer rápidamente y con un buen estilo.
• El principal argumento a favor de enseñar a escribir con el teclado es la reivindicación de la importancia de hacerlo correctamente, una habilidad que algunos consideran de poca importancia porque creen que los niños ya lo aprenden a hacer espontáneamente con su constante contacto con ordenadores, móviles y tabletas. Lo que saben hacer realmente es aporrear el teclado con dos dedos rápidamente, no escribir eficazmente.

El aprendizaje formalizado de escribir con todos los dedos en la posición correcta para no tener que moverlos del lugar es una destreza de gran utilidad -aseguran-, ya que no hay que pensar sobre la escritura y se puede trabajar a una velocidad mucho más próxima a la del pensamiento. Además, con un correcto aprendizaje de la mecanografía no es necesario estar pendiente del teclado y se pueden mirar otros textos o imágenes mientras se escribe.
El debate está abierto y oiremos hablar cada vez con más intensidad, ya que no sólo Finlandia ha dejado de considerar la escritura a mano como una habilidad básica. En otros lugares de mundo, se están dando pasos en la misma dirección.
Algunos psicólogos y neurocientíficos, en cambio, aseguran que no se puede aún declarar como una reliquia la escritura a mano, con 6.000 años de antigüedad, avalados por estudios como el desarrollado por investigadores de la Universidad Internacional de Florida, que concluyó que los niños de 4 años con una caligrafía más perfeccionada, tenían posteriormente un mejor rendimiento escolar en primaria.

link: http://faros.hsjdbcn.org/es/articulo/adecuado-ninos-dejen-aprender-escribir-mano

 

LA DEPRESSIÓ INFANTIL, SIGNES D’ALERTA

 “A en Pere res li va bé i s’enfada per tot. Quan vol fer una cosa que no li surt o li dius que no al que et demana, es posa a cridar i a donar cops. Trenca tot el que té a prop i fins i tot em pica a mi si m’hi acosto (…) En d’altres moments no surt de la seva habitació i de vegades el sento plorar”

Aquestes són les paraules d’una mare que va venir a fer-me una consulta preocupada pels atacs de ràbia del seu fill, que cada vegada eren més intensos i freqüents.

Com a pares, quan cal que ens preocupem pel que pugui estar passant als nostres fills? Doncs quan veiem un canvi brusc de comportament que es manté en el temps, més enllà del que podríem considerar normal o lògic per la situació que l’ha provocat. Aquest és un dels primers signes de patiment que podem observar en el nen/a.

A què cal que estiguem alerta?

• Quan el nen es mostra poc expressiu, somriu poc, no s’interessa per les coses que habitualment sí l’interessaven, s’avorreix sovint i es mostra absent, fins i tot mirant el que més li agrada a la televisió.
• Quan no pot estar-se quiet, s’enfada per tot i s’irrita amb molta facilitat.
• Constantment diu “no en sé”, “no me’n surto”, “no puc”, manifestant així la seva inseguretat.
• Reiteradament expressa el seu sentiment de culpa amb frases del tipus “sóc dolent” o “és culpa meva”.
• Quan li costa concentrar-se i es torna extremadament mandrós amb les tasques escolars.
• Quan dedica moltes hores a fer els deures i a estudiar però no aprèn ni memoritza la informació.
• Quan té molta més gana del que és habitual o bé molta menys.
• Quan mostra dificultats per agafar el son, per haver d’anar a dormir; té molts malsons o pors.
• Quan es fa mal a ell mateix, donant-se cops
• Quan es queixa recurrentment de mals de panxa , mals de cap…

Aquests són símptomes d’una possible depressió infantil. Cal tenir molt present que un sol símptoma no és significatiu, de la mateixa manera que aquests símptomes responen també a altres alteracions. És important que, davant de la sospita de que el nen/a està patint, està trist o està més enfadat del que és habitual o es posa més malalt, es consulti a un especialista, qui farà el diagnòstic corresponent i proposarà el tractament a seguir.

Un fet que cal remarcar és que una de les manifestacions més visibles de la depressió infantil no és la tristesa, com sí succeeix amb els adults, sinó que ho són els comportaments de protesta i de ràbia exagerats, les conductes agressives i autoagressives (fer-se mal a un mateix), i alguns altres comportaments com els robatoris i les fugues (escapar-se de l’escola o de casa).

En el cas d’en Pere, feia 5 anys que havia viscut la mort del pare, fet que en el seu moment va semblar que superava bé.

Un dol no elaborat pot conduir a manifestacions de ràbia i agressivitat, amb o sense manifestació de la tristesa. Un altre motiu que pot conduir a la depressió infantil pot ser un esdeveniment que per l’adult no sigui especialment important, com per exemple, un amic que deixa de jugar amb el nen, un canvi de mestre, una hospitalització… Fets que el nen viu com a pèrdues.

Laura Badosa

Psicòloga i psicoterapeuta

canción de lluvia

Narra la historia de un niño, que luego de toparse con un zorro, decide ayudarle bajo la lluvia de la ciudad en una aventura que lo llevara a conocer un nuevo mundo. Una hermosa e inocente animación sobre el mágico nacimiento de una amistad en el encuentro de un niño y un zorrito. La música y el arte es impecable.

https://www.youtube.com/watch?v=FwtcFZ3Lvxc

4ª sessió JR i P

Activitat 4: splash i endevinalles

Objectius:

1.- adquirir agilitat amb el lèxic

2.- treballar les definicions, conceptes i sinònims

Objectius específics.

1.- fer us d’un vocabulari més ric

2.- trobar la paraula que es defineix

Metodologia

Es presenta l’activitat de l’spash i les endevinalles. Se’ls explica en què consisteix cada joc. El material ja està elaborat i només cal proporcionar-los les cartes i les definicions.

Es proposa fer preguntes sobre les paraules que creuen tenir penades però no tenen clar si existeixen, si les col·loquen i son errònies es busca quines és la paraula que volien escriure i es decideix lletrejar-la per tal de visualitzar-la i tenir-la clara.

Un cop es finalitza cada prova es valora la seva dificultat i quines han estat les paraules més costoses. Expressar quines han estat les del lèxic més costós i buscar el perquè de la seva dificultat.

Desenvolupament:

Primerament es juga al splash un conjunt de cartes en les quals surten dos lletres per casa carta. S’ha de construir una paraula amb un mínim de quatre lletres (cartes). El primer que inicia el joc escriu la paraula que guiarà l’inici d’un continu de mots els quals cada participant haurà de modificar sobre aquest tan sols a partir d’una lletra. Consisteix en no repetir les paraules i trobar al màxim de mots. S’acaba el joc quan ja no queden cartes o bé ja no surten més paraules.

Seguidament es realitzen les endevinalles, es llegeix la definició a través d’un polsador han de marcar quan un d’ells sàpiga quina paraula ens referim. Si no l’encerta passa el rebot al següent participant. Es defineixen un conjunt de 20 endevinalles.

Avaluació:

El primer joc costa arrencar donat que a partir d’un mot concret costa visualitzar altres paraules que contenen la mateix branca semàntic o bé tan sols canvia una lletra. Solen trobar paraules similars en les que només canvia el masculí i el femení, però amb l’ajuda de l’adult aconsegueixen anar més enllà i aportar nous mots semàntics.

Pel que fa a les endevinalles, prenen força atenció a les definicions i això possibilita la majoria d’encerts cal afegir que la competitivitat del joc promou la seva atenció i concentració. Per tal de no haver rebot i endur-se el major nombre de paraules.

4 ª sessió J

Activitat 4:

Objectius:

1.- familiaritzar-se amb els instruments

2.- introducció de la música clàssica

Objectius específics.

1.- fer ús del instrument quan ell vulgui

2.- reconèixer la música i connectar-la amb l’instrument

Metodologia

Es presenten novament els instruments al voltant de l’espai. Situats de forma atractiva per tal que l’infant els localitzi i interaccioni per iniciativa pròpia, com una mena de racó de la música.

Aquest cop s’introdueix un cd amb música clàssica per tal de propiciar una associació entre el ritme corporal i el so musical.

Desenvolupament:

La sessió inicia amb la mateixa direccionalitat, l’espai del racó musical estructurat amb els mateixos instruments i situació. Es deixa un temps per tal que el J interactuï amb el que vulgui com acostuma a fer.

De forma subtil s’introduirà el cd de música i així poder observar quina resposta té ell davant de la nova incorporació musical.  En tot moment se’l guiarà i explicarà que posem un cd i que el que sona sons instruments, narrant abans i deixant espai a l’escolta activa.

Avaluació:

En J arriba a la sessió una mica parat i atent a les nostres respostes. Ens col·loquem de forma atractiva davant de cada instrument. Aquest cop ell no es mostra atent a començar el joc. Es manté distant i agafa altres objectes que sap que hi ha dins l’espai amagats a les capses.

Per tal de guiar la intervenció i que no repeteixi els moviments periòdics que l’estanc en la interacció, decidim introduir el cd i deixar sonar la música. El J es paralitza i escolta amb detall el so s’emociona i intenta tararejar sense ritme, tan sols per fer evident que està present a l’escolta de la cançó.

Quan acaba la musica se li pregunta si li ha agradat ens mira fixament i ajunta els llavis per mostrar el seu interès. Mira al radiocasset per demanar si s’ha acabat o bé tornarà a sonar.

Activitat 4	Poc	Una mica	sovint	Sempre	observacions
Ha manipulat diferents instruments?	X
S’ha expressat mitjançant el llenguatge corporal?				X	Ha fet la demanda de la cançó senyalitzant amb els ulls la seva ubicació.
Ha interactuat mitjançant el joc?		X			Ha reconegut la musica sonant i ha parat atenció en allò.
Respon positivament a la interacció (participació, motivació) ?					Mostra l’alegria quan sent el cd i escolta amb silencia tota la cançó.
Ha adquirit iniciativa?					Aquets cop ha defugit dels instruments però si que ha estat present alhora de compartir la cançó.
Interpreta i realitza les indicacions donades per l’educador?				X	Respon amb monosíl·labs a allò que se li pregunta com ara si li ha agradat.
Identifica els ritmes que l’educadora marca?	X				Aquest cop no vol connectar amb el ritme de l’instrument sinó que pren atenció a la innovació, el cd musical.