2ona sessió J

Activitat 2:

Objectius:

1.- associar el ritme amb el so

2.- interactuar amb l’adult mitjançant el llenguatge corporal i oral.

Objectius específics.

1.- aconseguir que realitzi un so

2.- seguir el ritme

3.- aprendre a esperar el seu torn

Metodologia

Iniciem la sessió presentant tots els instruments al voltant de la sala abans que l’infant arribi. Per tal que ell mateix disposi del seu espai per interactuar amb els diferents objectes i que esculli per on vol començar. Mentre aquest es mogui per l’espai l’educadora anirà descrivint el que va realitzant per tal de no perdre la comunicació tot i la lliure expressió de l’infant en el procés.

Desenvolupament:

Primerament l’educador rep a l’infant que entra a la sessió setmanal, aquesta presenta els instruments deixant a la seva elecció que experimenti amb ells i mentre aquest ho fa, l’educadora va narrant què fa i quin instrument està tocant, com es diu i el fa sonar, per tal de començar a associar instrument i so.

Aquest cop es dinamitzarà la sessió per tal de captar l’atenció de l’infant, deixant a la seu gust l’instrument escollit per tocar i interactuar amb ell. Introduirem els nombres 1, 2, 3 per poder poc a poc, ràpid-ràpid i silenci. Respectivament a la numeració.

Aprofitant que en l’anterior sessió ja va captar la intensitat del so amb la rapidesa de les seves mans tocant l’instrument. Es precís mantenir aquesta associació per posteriorment afegir-hi si es creu oportú dita numeració.

Avaluació:

Es valora que en aquesta segona sessió en J estava molt més receptiu, cerca amb la mirada els diferents instruments preparats de forma atractiva i en rotllana dins la sala.

Aquest canvi d’escenari el fa estar present en tot moment, observant què feia l’adult tot i que sense cercar la interacció directa. Repetint les mateixes accions que realitza un cop entra a la sala, obrir les capses que l’atrauen, agafar quelcom de dins elles, i canviar als pocs segons d’objecte.

Per primer cop es valora que l’infant és capaç de centrar l’atenció en el que l’adult li mostra, una estona breu de temps, però no passa desapercebuda, donat que en el transcurs de la sessió s’originen un canvis substancials. L’infant comença a voler interactuar, deixar que el guiïs en l’apropament a l’instrument. El contacte amb aquest el motiva, i d’aquí se’n desprenen els primers sons acompanyats del ritme poc a poc (tocant amb la mà suaument el tambor) i l’opció ràpid-ràpid (tocant ràpidament el tambor) en el moment que diem silenci, les mans es separen i es paralitza el joc.

Es valora un canvi rellevant en relació a la resposta a dites consignes, connecta amb l’altre i participa de forma activa en el desenvolupament de l’activitat.

Activitat 2	Poc	Una mica	sovint	Molt	Observacions
Ha manipulat diferents instruments?		X
S’ha expressat mitjançant el llenguatge corporal?			X		Agafa la teva mà perquè l’aproximis al tambor, deixa que el toquis per marcar el ritme.
Ha interactuat mitjançant el joc?			X		S’apropava a l’instrument per tal de mostrar l’eufòria que li suscitava, fent un crit d’alegria.
Respon positivament a la interacció (participació, motivació) ?			X		És capaç de mantenir-se durant un període més llarg atent a les indicacions.
Ha adquirit iniciativa?		X
Interpreta i realitza les indicacions donades per l’educador?			X		Ha seguit el ritme i ha esperat el seu torn per poder tocar l’instrument
Identifica els ritmes que l’educadora marca?			X		Segueix el compàs i el tarareja per recordar-se

2ona sessió P i JR

Activitat 2: mímica i veu

Objectius:

1.- aprendre la definició de mots

2.- compartir una estona distesa

Objectius específics.

1.- adquirir un vocabulari acurat

2.- cercar sinònims de la paraula prohibida

Metodologia

Es presenta l’activitat del joc de mímica. Se’ls explica en què consisteix el joc. Es proposa tenir paper i llapis per si volen tenir a mà un espai en el que escriure si dubten quan la veuen escrita de forma mental.

Un cop es finalitza cada prova es valora la seva dificultat i quines han estat les paraules més costoses de desxifrar. Compartir la seva complexitat, si bé era per desconeixement del significat, per grandària de la paraula, etc. Buscar en quines hi ha hagut més dificultat i cercar el perquè d’aquesta.

Desenvolupament:

Primerament es presenta el joc de la mímica, aquest consisteix en diferents grups de paraules classificades per colors, tres concretament, un fa referencia  substantius, un a verbs i l’altre a accions.

S’inicia el joc llençant el dau, que només té el nombre 1, 2 i 3. Aquests números signifiquen que pots agafar una carta de cada pila, dos o tres en funció del dau. Fem equips de dos i ja es pot començar.

Un cop llencem el dau ja sabem quantes cartes hem d’agafar, iniciem el joc girant el rellotge de sorra un de l’equip descriu les paraules i l’altre les endevina. Quan es para el temps es recol·lecten les paraules i es forma una frase que tingui sentit amb el conjunt de paraules encertades. Un cop fet escrivim la frase en un full per tal de tenir constància dels mots treballats i la seva dificultat.

Avaluació:

Els joves inicien la sessió molt animats amb el joc. En Jordi comença descrivint però en un moment es col·lapsa i li costa trobar sinònims sense dir la paraula prohibida. Se l’ajuda per tal de que vegi el desenvolupament del joc i fent-li saber que té el suficient lèxic com per treballar amb dites paraules. A mesura que passen les fitxes es va animant i cerca recursos per tal de definir acuradament les paraules.

En Pere se’l veu més segur de si mateix, això fa que encara que no li surti la definició concreta cerca sinònims amb més precisió i acaba descrivint els mots encertadament.

Es valora que ha estat una activitat en que poder treballar aspectes no només del lèxic sinó de les inseguretat cap a un mateix i perdre la por al ridícul de dir sense pensar, per desprès poder ser-ne conscient i pensar detalladament el que es vol dir.