dissabte, 23 de maig del 2015

Anàlisi de les fases i conclusions



Arrel de la prèvia observació en el transcurs de les pràctiques del primer semestre s’han pogut identificar unes necessitats latents que configuraran i guiaran el que possiblement han estat la planificació de les posteriors actuacions. El fet ha estat que sovint els objectius són força generals i quan planteges aspectes més específics a llarg termini pots caure en l’anticipació per a assolir certs coneixements. Aquest ha estat un aspecte a corregir en el transcurs de la meva intervenció i del que cal reflexionar, objectius encarats a una línia de treball potser força ambiciosa, donat que en el cas d’en J s’havien de realitzar passes molt curtes i segures, per aquest motiu el plantejament de les activitats s’ha anat modificat en funció de les possibilitats a les que podíem optar. Tanmateix el fet d’avaluar en cada intervenció, ha donat peu a poder restablir les futures accions, i encarar en tot moment la pràctica psicopedagògica amb cert rigor, sistematització i objectivitat. Eliminant alguns objectius inicials i adequant-los a d’altres més realistes.
Aquest cop tenint en compte dos moments crucials, els nivells explicatius que guien l’orientació constructivista: la dimensió interpersonal i la individual. En relació a la primera ha calgut un assessorament constant a la família i escola, per tal de donar continuïtat a les pràctiques que es realitzaven des de l’Arbre. Observant que en certs moments no hi havia una atenció real en el perquè de dita intencionalitat educativa. Possiblement és un dels aspectes en el que ens podem trobar amb més dificultats al llarg de la professió, donat que els contextos de col·laboració són part primordial en el procés de l’individu. Evidenciant que ha faltat un treball estret de negociació per tal que existís dita col·laboració. Tot i així, mica en mica ha augmentat la coresponsabilitat entre les diferents parts i s’ha aconseguit generar un espai d’intercanvi originat per un bé comú, la persona atesa.

En el segon nivell podem observar que la posterior ben entesa entre els diferents agents educatius ha possibilitat un canvi d’escenari, en el que l’infant ha pogut construir-se, conèixer-se i créixer dins aquest marc, el qual es regia per una planificació, aplicació i reflexió dirigida al seu grau de satisfacció. Identificant aquests coneixements prioritaris en relació al tipus de resposta real que se li ha pogut oferir.



Així doncs, les decisions compartides i avaluades durant el procés d’intervenció han garantit un treball adequat a les circumstàncies i moments en el que els joves atesos han pogut desenvolupar els seus aprenentatges de forma satisfactòria. Essent conscients que ens trobem en un procés dinàmic i canviant, per tant hem d’estar preparats per generar canvis adequats a les característiques i necessitats que se’n desprenen i sense que aquest fet invalidi el treball efectuat fins al moment, sinó que ofereixi la possibilitat d’aprendre noves vies d’actuació i mitjans per aconseguir-les.
 

Adequació de la intervenció a les necessitats identificades prèviament. Intencionalitat educativa. Objectius inicials.



L’arbre de Sils neix com a resposta a una demanda latent, una necessitat de treballar tots aquells aspectes detectables en la persona que no promouen un desenvolupament positiu en el seu aprenentatge. Evidenciant que no és perquè no en siguin capaces sinó perquè existeixen factors que no possibiliten un seguiment igualitari donat la singularitat de ritmes d’aprenentatge i per tant se’ls ha de possibilitar mecanismes i/o estratègies per a sortir-se’n de la millor forma possible.
L’enfocament de dit treball en tot moment va dirigit a un desenvolupament integral i autònom de la persona, entenent que aquesta va canviant conforme canvia la societat i per tant com a professionals ens hem d’anar reeducant en consonància a les noves generacions. Educar significa viure, compartir i conèixer experiències i d’aquestes últimes n’absorbim allò que som capaços de retenir. En aquest retenir s’ha de tenir en compte que com més vivencial i positiva sigui dita experiència tindrem més garanties d’impregnació.
És per això que en aquest punt, la figura del psicopedagog és clau, tal com diu coll (1996, pàg. 33) “ el espacio professional de la psicopedagogia no està circunscrito a la escuela y a la eucación escolar [...] Todos los procesos educativos, independientemente del contextp institucional en el que tienen lugar- Instituciones escolares, familias, empreses, centros de educación de adultos, centros recreativos, medios de comunicación- son en principio susceptibles de formar parte del campo de actuación de los profesionales en psicopedagogia”.
Per tant si el que volem és fer partícips a totes les persones que envolten al infant, adolescent i jove cal que existeixi una perspectiva global, en la que coexisteixin diferents professionals emmarcats dins una perspectiva sistèmica i constructivista, tal i com afirma Monero i Solé. Tot això només serà possible si partim de la intencionalitat dels nostres actes, configurant formes d’actuar acords amb un objectiu concret, acompanyat d’un bon assessorament per tal de poder guiar la intervenció cap a una finalitat concreta i establerta.
A dits efectes entenem que les activitats que es plantegin en dita intervenció han de tenir en compte la realitat complexa en la que ens trobem, professionals que han d’estar al dia dels canvis i entendre les diferents realitats que cohabiten dins una mateixa societat, prenent com a punt de partida la missió o raó de ser de la mateixa institució. Aquest assessorament que facilita l’Arbre en les seves intervencions diàries, constitueix un valor essencial per satisfer les necessitats de la pròpia persona, centrant- se en el seu ritme d’aprenentatge i garantint la seva elecció per tal de poder treballar des de la motivació, només així serem capaços d’assolir uns objectius.
En el transcorregut de les pràctiques s’han elaborat un conjunt d’activitats encarades a uns objectius i continguts específics, tenint en compte cada tipus de destinatari. La possibilitat de poder realitzar dites accions encaminades a un perfil concret, ha desencadenat en un treball més acurat i acotat de la praxis professional i el seu rol i funcions en consonància amb les persones ateses.