Anàlisi de les fases i conclusions

Arrel de la prèvia observació en el transcurs de les pràctiques del primer semestre s’han pogut identificar unes necessitats latents que configuraran i guiaran el que possiblement han estat la planificació de les posteriors actuacions. El fet ha estat que sovint els objectius són força generals i quan planteges aspectes més específics a llarg termini pots caure en l’anticipació per a assolir certs coneixements. Aquest ha estat un aspecte a corregir en el transcurs de la meva intervenció i del que cal reflexionar, objectius encarats a una línia de treball potser força ambiciosa, donat que en el cas d’en J s’havien de realitzar passes molt curtes i segures, per aquest motiu el plantejament de les activitats s’ha anat modificat en funció de les possibilitats a les que podíem optar. Tanmateix el fet d’avaluar en cada intervenció, ha donat peu a poder restablir les futures accions, i encarar en tot moment la pràctica psicopedagògica amb cert rigor, sistematització i objectivitat. Eliminant alguns objectius inicials i adequant-los a d’altres més realistes.

Aquest cop tenint en compte dos moments crucials, els nivells explicatius que guien l’orientació constructivista: la dimensió interpersonal i la individual. En relació a la primera ha calgut un assessorament constant a la família i escola, per tal de donar continuïtat a les pràctiques que es realitzaven des de l’Arbre. Observant que en certs moments no hi havia una atenció real en el perquè de dita intencionalitat educativa. Possiblement és un dels aspectes en el que ens podem trobar amb més dificultats al llarg de la professió, donat que els contextos de col·laboració són part primordial en el procés de l’individu. Evidenciant que ha faltat un treball estret de negociació per tal que existís dita col·laboració. Tot i així, mica en mica ha augmentat la coresponsabilitat entre les diferents parts i s’ha aconseguit generar un espai d’intercanvi originat per un bé comú, la persona atesa.

En el segon nivell podem observar que la posterior ben entesa entre els diferents agents educatius ha possibilitat un canvi d’escenari, en el que l’infant ha pogut construir-se, conèixer-se i créixer dins aquest marc, el qual es regia per una planificació, aplicació i reflexió dirigida al seu grau de satisfacció. Identificant aquests coneixements prioritaris en relació al tipus de resposta real que se li ha pogut oferir.

Així doncs, les decisions compartides i avaluades durant el procés d’intervenció han garantit un treball adequat a les circumstàncies i moments en el que els joves atesos han pogut desenvolupar els seus aprenentatges de forma satisfactòria. Essent conscients que ens trobem en un procés dinàmic i canviant, per tant hem d’estar preparats per generar canvis adequats a les característiques i necessitats que se’n desprenen i sense que aquest fet invalidi el treball efectuat fins al moment, sinó que ofereixi la possibilitat d’aprendre noves vies d’actuació i mitjans per aconseguir-les.