Bon dia a tothom,
Us presento el centre Arbre, un
espai psicopedagògic adreçat a tot tipus d’edat i necessitats. Els professionals
que hi treballen són tres noies, una logopeda; terapeuta del llenguatge i dues
psicòlogues.
La meva tutora és al Iolanda, la
terapeuta del llenguatge, la qual atén a infants que presenten diferents
necessitats, sobretot trastorn del llenguatge. En aquesta primera sessió vam
fer un traspàs del diferents casos als que atén. Em va agradar donat que
compren un ventall d’edats diferents des dels 5 fins als 17 anys, dins un espai
càlid i acollidor.
La Iolanda realitza sessions
individualitzades, espai de treball en grup, tallers i xerrades de formació per
a pares, una mena d’escola de pare.
M’agrada molt l’enfocament que
tenen i el tracta amb les famílies, a més de les coordinacions amb els
diferents serveis que atenen la persona.
En aquest espai participo de les sessions individuals que realitza la psicopedagoga, la primera és la que em va sobtar més i m’agradaria
compartir amb vosaltres les primeres impressions, es tracta d’ un infant de quatre
anys adoptat que prové de la xina, aquest nen no parla res, es comunica poc i
ho fa a través dels gestos i sons, la seva obsessió és agafar objectes i
olorar-los, no para de bellugar-se per l’espai a la recerca d’estímuls,
sobretot sons. Li encanta la música i quan hi ha un so que l’anima crida fort i
repeteix el moviment per obtenir el so de forma incessant. Encara no sé el
diagnòstic donat que la Iolanda va preferir que primer el conegués, malgrat la
meva inexperiència vaig pensar que presentava signes d'autisme. Al
primer moment que va entrar a la consulta, se li va explicar que estava jo a
dins, em vaig quedar com observadora per no envair el seu espai i esperant
avia’m què feia ell. Primer va fer el que fa de costum, segons em va explicar
la Iolanda, obrir armaris, tocar objectius, ensumar-los, i sobretot agafar
quelcom que produís soroll. Així es va passar els primers 10 minuts, desprès la
Iolanda va intentar que ens ensenyés unes fotografies d’ell amb la seva
família, ell no volia, es movia d’un lloc a l’altre i li costava prestar
atenció al que li demanaves fins i tot, s’enfadava i donava cops evidenciant
que no volia fer aquella activitat, amb insistència i explicant-li què anàvem a
fer; primer seure a la cadira i mirar l’àlbum, desprès jugar amb els objectes i
per últim la tablet. Ell només buscava estímuls i sobretot la tablet per poder
jugar. Van ser moments intensos donat que la situació el neguitejava, ràpid canviava d’escenari. Finalment es va
aconseguir que s’assentés però no volia compartir la conversa sobre les
fotografies, després va manipular molts objectes un d’ells se’l va quedar molta
estona agafat dins el palmell de la mà i l’ensumava de forma constant. Per
últim vam jugar a la tablet, de nou amb els sons, es va abduir amb el so del
saxo i es va passar tota l’estona clicant aquell instrument i fent crits
d’emoció. Fins i tot compartíem el so amb ell per tal de tararejar- lo i ho va
acabar fent. Quan va ser l’hora se li va dir de recollir, ell no volia, i amb
l’ajuda de la Iolanda agafant-li la mà per portar l’objecte al seu lloc es va
aconseguir que en recollís algun. La Iolanda em va comentar que era el primer
dia que tocava l’instrument de la tablet ell sol amb el dit, fins ara ella
l’acompanyava en el moviment. Doncs bé, aquest ha estat un tastet del meu
primer contacte amb el nen. Que en penseu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada