¿porque los niños se aburren en la escuela?

interessant visionat de redes educación:

https://www.youtube.com/watch?v=eEqF_1aXUw4&feature=youtu.be

Padres hiperprotectores, hijos sin autonomía

 Los padres quieren lo mejor para su prole, pero a veces el instinto de protección es tan intenso que acarrea consecuencias negativas. La nueva hiperpaternidad ve a los hijos como seres intocables, que tienen más miedos que nunca

article interessant veieu el link:
http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20141024/54417325097/padres-hiperprotectores-hijos-sin-autonomia.html

TÉ AVENTATGES TENIR UN CERVELL DISLÈXIC?

Fa pocs dies podíem llegir: “The surprising Upside of a Dyslectic Brain”. Un article escrit per Annie Murphy Paul.

Podeu llegir l’article original a: Llegeix l’article original al blog d’Annie Murply (en anglès)

Potser un petit resum del seu contingut us pot ajudar:

Des que es va documentar el primer cas de “ceguesa de paraules” fa més d’un segle, els científics han buscat les causes de la dislèxia i teràpies per tractar-la. Però recentment, la recerca entorn a la dislèxia, ha pres un gir sorprenent: trobar i descriure en quines habilitats, les persones amb dislèxia superen les persones normo-lectores.

•  Fa cinc anys es va crear el “Yale Center for Dyslexia and Creativity” per investigar les fortaleses de les persones amb Dislèxia.
• Fa set anys es va fundar el “Laboratory for Visual Learning” al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, per explorar els avantatges que dona la Dislèxia en determinats camps científics visualment intensius.

Aquesta recerca ha dut a troballes sorprenents que estan conduint a una nova manera de veure la dislèxia: no només com un impediment, sinó com un avantatge especialment en els camps artístic i científic.

Encara hi ha molt que no sabem sobre la dislèxia, però poc a poc anem descobrint nous aspectes d’aquesta condició. Per exemple, alguns experiments han mostrat que moltes persones amb dislèxia tenen una visió perifèrica millor que moltes persones normo-lectores (explicació de l’experiment a l’article complert).  La visió perifèrica és la que ens permet visualitzar globalment una escena i, per exemple, trobar patrons que altrament serien difícils de percebre.

La Dra. Von Károlyi i els seus co-autors a la revista “Brain and Language” diuen “la dislèxia no hauria de ser descrita només com un dèficit, sinó també com un talent”.

Iolanda Claveras

Terapeuta de Llenguatge-Logopeda

Directora del grup L'ARBRE

la intel·ligència musical

cas H

La H és una noia de 14 anys, la seva mare és psicopedagoga i abans de venir a la visita li va passar la prova del WISC-R, en ella surt un percentil de 60 en memòria.

Presenta un trastorn del llenguatge, alhora que unes dificultats en expressar el que vol dir, no troba les paraules i és força desordenada.

Mostra una obsessió en acabar les activitats, és molt responsable, activa i autònoma. Li agrada molt la música i ho utilitza com un mitjà d’expressió. És força somiadora i empàtica.

Presenta dificultats en l’activitat memorística, de comprensió i perfecció. Els informes de l’escola són positiu respecte la seva actitud i aptituds.

Tot i això li provoca un cert bloqueig les seves dificultats lingüística i repercuteix en la seva seguretat. Té una planificació lenta. El seu diagnòstic és dislàlia.

El que es treballa durant les sessions són:

-   Vocabulari a partir de textos del INS

-   Temes concrets que  ella escull parlar per tal de treballar l’agilitat oral i l’argumentació.

-   Activitats diverses; oral, escrita, comprensió i qüestions que sorgeixen durant la lectura.

-   Es realitza un recull de les paraules que mostra més dificultat i es treballen en un text que crea ella mateixa per donar significat.

CAS J&P

En J i en P són dos joves de 12 anys, estan cursant 1er d’ESO i presenten dislèxia. En J se li va detectar a 4rt de primària i des de llavors acudeix amb la psicopedagogia.

Les dificultats que presenten ambdós són d’ortografia.

Les activitats planificades per al seu treball són:

• Ortografia sense esforç, un reforç didàctic. 
• Es treballa amb exemples visuals. 
• Associació de paraules a gestos. 
• Quan hi ha paraules en un text que no visualitza les subratlla en comptes d’escriure-les, desprès hi torna a llegir-les, per tal de situar en el context quina pot esser dita paraula. 
• Recursos com joc de paraules, els crida l’atenció i mostren motivació. 
• Es realitza un dictat amb les paraules que durant els mesos s’anoten perquè els costa, desprès se les corregeixen l’un a l’altre. 
• Busquen estratègies per recordar les paraules que se’ls hi encallen, per exemple: veure de vista poso els dos dits enfocats als dos ulls simbolitza la V, beure faig l’acció d’aixecar un porró. Són recursos profitosos per tots dos.