1.
Títol del projecte
Aprenem a
comunicar-nos!
Gràcies al llenguatge
i la utilització i significació dels mots podem obrir un ventall de
possibilitats per a la comunicació. Quan una persona és sent a gust amb el seu
vocabulari, és a dir, adquireix les paraules per poder expressar el que pensa o
està sentint en aquell moment, se’ns obre així una porta enorme a la interacció
amb l’altre, al coneixement, i el poder compartir en societat. És per aquest
motiu que el pla de treball està encarat al fet de compartir, expressió que no
pots adquirir sense comunicar sigui quina sigui el llenguatge (oral, escrit,
gestual, musical, etc). Entenent el ventall de possibilitats que ens porten a
la comunicació aquest pla englobarà les diferents maneres d’interacció amb
l’altre.
2.
Descripció del tema del projecte
El llenguatge oral és el mitjà per excel·lència
de què disposen els éssers humans per comunicar-se amb els seus semblants i
consisteix essencialment en una sèrie de signes sonors (fonemes) combinats en
formes i seqüències diferents. No és l’única eina possible de comunicació, ja
que al llarg de la història les persones han desenvolupat diversos tipus de
llenguatge: corporal, plàstic, musical, etc., però amb el pas del temps el
llenguatge oral, per la rapidesa en la transmissió de missatges i la seva
intel·ligibilitat, ha esdevingut l’eina idònia per a la comunicació[1].
Per aquest
motiu el pla d’actuació està encarat cap a l’adquisició del llenguatge, en el
cas del Joel donat que encara no es comunica a través del llenguatge oral.
Respecte a en Pere i en Jordi, es pretén treballar el llenguatge de forma que
adquireixin un vocabulari més ric, en el que prenguin consciència en el
transcurs del seu aprenentatge.
El llenguatge i
la intel·ligència estan íntimament relacionats, de tal manera que per assolir
un desenvolupament lingüístic òptim és necessari tenir una capacitat intel·lectual
que estigui dins d’uns paràmetres. Per tant s’hauran d’adaptar les activitats a
les característiques i necessitats de cada persona. Tenint en compte els
factors cognitius relacionats amb el llenguatge:
- La percepció. L’oïda i la vista són essencials en aquest procés, d’aquí la importància de les imatges i el so.
- L’atenció. Centrant-nos en l’aprenentatge dels ritmes i sons podrem desenvolupar aquest procés. Alhora que el jocs estimulants.
- La memòria. Treballar mitjançant el recull de textos, cançons i contes. A més dels jocs didàctics.
- La imitació. A través de la imitació directe i el cara a cara, l’infant és capaç de representar el que se li manifesta. En el cas dels adolescents al treballar amb els dos alhora pot propiciar l’aprenentatge dels recursos adquirits per cadascun d’ells.
En tot el procés haurem de tenir presents els factors ambientals. Així doncs cal tenir en compte la influència de
l’entorn i per això caldrà prestar atenció a dits factors:
- L’afectivitat; propiciar un clima distés i acollidor.
- El procés d’ensenyament-aprenentatge; identificat com un espai de relació.
- El context sociofamiliar; traslladar i fer visible de cares als infants i adolescents la coordinació estreta amb els familiars que els acompanyen.
La qualitat del llenguatge de les persones que
es relacionen amb l’infant i la diversitat de contextos comunicatius tenen un
paper decisiu en l’aprenentatge de la llengua. Hi ha quatre graus d’estudi del
llenguatge que l’educador ha de conèixer per facilitar l’anàlisi i la
comprensió del llenguatge infantil. Es corresponen amb les tres unitats
d’organització del llenguatge –els sons, les paraules i les oracions i un quart
component, que es refereix a l’ús que es fa del llenguatge, és a dir, a la
pràctica que es fa del llenguatge; així, parlarem de component fonològic,
semàntic, sintàctic i pragmàtic.
3.
Supòsits teòrics del projecte.
Tal i com menciona Coll (1996) el
psicopedagog ha de tenir clara la seva finalitat educativa, i per tant, tenir
present els tres tipus de coneixement complementari que guiaran la intervenció
educativa dins un model construccionista i de col·laboració. Aquests aspectes
clau són; el coneixement dels processos psicoeducatius, el coneixement sobre els
continguts específics i el coneixement sobre els factors que influeixen i
condicionen els desenvolupament en els diferents contextos d’intervenció.
El professional assessor en l’educació
no formal engloba el seu camp d’actuació sobre dos marcs rellevants, l’heterogeneïtat
i la singularitat de les seves accions. En el que això es refereix a
l’adquisició d’unes habilitats de tipus metacognitives, remetent al fet de
saber emprar les tècniques adequades per assolir els objectius plantejats. Tot
això emmarcat dins una intencionalitat educativa en la que s’engloben les seves
actuacions fruit d’una pressa de decisions conscient.
Per tot això, cal un procés de planificació,
aplicació i seguiment que tindrà una continuïtat acurada en el transcurs del
procés. Per tal de ser capaços d’identificar les condicions més adequades,
promovent uns objectius realistes i analitzant en tot moment cada fase del
procés. Podent reconduir pràctica educativa, quan sigui necessari sense perdre
de vista l’objectivitat i el rigor de dites accions.
S’identifica així un model
d’intervenció constructivista, en el que el subjecte és el nucli primordial del
procés i per tant caldrà tenir en compte la seva dimensió interpersonal i
individual.
4.
Raons de la seva tria, interès i
prospectiva
Entenent el treball que es realitza al centre psicopedagògic l’Arbre, i per tal de donar continuïtat al pràcticum I, es pretén elaborar un procés de construcció conjunta mitjançant la identificació de les necessitats reals dels subjectes. Es valora l’aposta d’activitats en les que a partir de jocs dinàmics en la qual s’afavoreixi el treball del desenvolupament individual.
En el que el psicopedagog s’haurà format prèviament per tal de poder realitzar l’avaluació de les necessitats del subjecte i així identificar les seves prioritats.
Partim d’un assessorament en el que s’ha exemplificat un procés de planificació, en el qual es regeix per la identificació d’un conjunt d’objectius encarats a la satisfacció i adequació de la tasca avaluada.
En tot moment tenint present el motiu pel qual es guiaran dites accions, és a dir, la seva finalitat educativa i l’adequació d’aquest procés encaminat a la construcció d’un coneixement compartit entre subjecte i assessor, i a poder ser entre els diferents professionals que hi treballen.
Propiciant un marc d’actuació en el que es produeix un entorn de col·laboració real. És per aquest motiu que el pla de treball s’emmarca dins un entramat de propostes que guien l’assoliment d’uns indicadors adequats a les característiques i necessitats dels subjectes per tal de poder donar una continuïtat al procés. Evidenciant que la màxima intencionalitat és aconseguir un grau de comunicació fluid dels propis subjectes.
En el que el psicopedagog s’haurà format prèviament per tal de poder realitzar l’avaluació de les necessitats del subjecte i així identificar les seves prioritats.
Partim d’un assessorament en el que s’ha exemplificat un procés de planificació, en el qual es regeix per la identificació d’un conjunt d’objectius encarats a la satisfacció i adequació de la tasca avaluada.
En tot moment tenint present el motiu pel qual es guiaran dites accions, és a dir, la seva finalitat educativa i l’adequació d’aquest procés encaminat a la construcció d’un coneixement compartit entre subjecte i assessor, i a poder ser entre els diferents professionals que hi treballen.
Propiciant un marc d’actuació en el que es produeix un entorn de col·laboració real. És per aquest motiu que el pla de treball s’emmarca dins un entramat de propostes que guien l’assoliment d’uns indicadors adequats a les característiques i necessitats dels subjectes per tal de poder donar una continuïtat al procés. Evidenciant que la màxima intencionalitat és aconseguir un grau de comunicació fluid dels propis subjectes.
5.
Subjectes
del projecte, nivell de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi.
·
J:
Subjecte: el seu diagnòstic inicial parteix d’unes característiques associades al
trastorn del TEA . alhora en el últim informe es detecta una possible malaltia
la fenilcetonúria afectació en el metabolisme. L’infant té 5 anys. Es detecta
una absència de comunicació oral. Presenta obsessions compulsives com portar un
objecte al nas i olorar-lo durant llargues estones de temps. Baixa atenció al
que se li diu. Canvia de rutina a cada instant, a no ser que trobi interessant per
quelcom que manipula, però un cop el manipula de nou entra en el circuit
repetitiu. A l’aula no interacciona amb els altres nens, la mestra sol estar
per ell i treballar a partir del deixar fer.
El nivell d’intervenció: centre psicopedagògic l’Arbre
Dimensions: comunicació- adquisició del llenguatge.
·
JR:
Subjecte: baixa autoestima, nerviós i alhora amb presencia calmada, exigent amb
ell mateix, implicat amb la tasca, necessitat de realització personal,
conscient de la seva dislèxia. Rendiment acadèmic favorable, implicat i motivat
en la millora del seu aprenentatge.
El nivell d’intervenció: centre psicopedagògic l’Arbre
Dimensions: llenguatge oral i escrit, treballar la seva autoestima
·
P:
Subjecte: autoestima alta, nerviós ho expressa de forma activa, és energètic i
realitza força esport. Falta de constància en la tasca, poc exigent amb ell
mateix, treballa sota mínims. Conscient de la seva dislèxia, aquest amb més
referencia atencional. Rendiment acadèmic fins de la normalitat, no s’implica
gaire però a última hora fa l’esforç final per assolir els objectius d’etapa.
El nivell d’intervenció: centre psicopedagògic l’Arbre
Dimensions: llenguatge oral i escrit, treballar la concentració i escolta activa.
6.
Bibliografia
bàsica necessària.
- Que és la comunicació;
- Com treballar el llenguatge:
- Com treballar la dislèxia
- Recursos per a l’educació especial
- Material de l’assignatura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada