El curiós incident del gos a mitjanit

Aquesta premiada novel·la relata la recerca de l’assassí del gos anomenat Wellington al més pur estil de Sherlock Holmes.

      Christopher, un noi de 15 anys amb Síndrome d’Asperguer o un autisme lleu (no queda clarament definit), protagonitza el relat de la recerca de l’assassí, que permetrà anar desvelant secrets dels seus veïns i familiars. Christopher té una enorme capacitat per a les matemàtiques, una molt bona memòria fotogràfica, és molt observador i incapaç de dir mentides. Li encanten les llistes, els fets concrets i que res canviï de lloc. Odia el groc i el marró i el contacte físic, i determina si tindrà un bon dia o no en funció dels cotxes vermells que veu anant a l’escola. Té una extrema dificultat per entendre el comportament humà, les expressions facials i les relacions personals.

    La gran aportació d’aquesta novel·la, més enllà del valor literari, es troba en la descripció del protagonista, del seu comportament i pensaments. Haddon ens endinsa, amb gran senzillesa i claredat, en el món de les persones amb Trastorns de l’Espectre Autista, en les seves grans dificultats per a comprendre les relacions personals, i en les seves extraordinàries capacitats.

      A la vegada, ens permet fer una reflexió de la nostra vida i de la manera en què la vivim. La majoria de gent, per exemple, decidim si tenim un bon dia o no en funció de si ens aixequem al matí de més o de menys bons humor o de si tenim més ganes o menys d’afrontar el dia que ens espera. En Christopher ho decideix en base a una altra lògica, tan bona i arbitraria com la nostra, una lògica basada en la quantitat de cotxes vermells que veu de camí cap a l’escola. I perquè no? Un llibre totalment recomanable.

LAURA BADOSA BARTRINA

PSICÒLOGA-PSICOTERAPEUTA PSICOANALÍTICA

Núm. Col. 11756

3era sessió P i JR

Activitat 3: proves del gran dictat

Objectius:

1.- adquirir agilitat amb el lèxic

2.- cercar recursos per solucionar el conflicte gramatical

Objectius específics.

1.- descobrir tècniques i recursos que facilitin la resposta

2.- treballar la frustració quan un no veu la paraula escrita

Metodologia

Es presenta l’activitat del gran dictat. Se’ls explica que anirem fent un seguit de proves, cadascuna d’elles és diferent. El material ja està elaborat i només cal proporcionar-los les fitxes de cada prova. Es proposa tenir paper i llapis per si volen tenir a mà un espai en el que escriure si dubten quan la veuen escrita de forma mental.

Un cop es finalitza cada prova es valora la seva dificultat i quines han estat les paraules més costoses de desxifrar. Compartir la seva complexitat, si bé era per desconeixement del significat, per grandària de la paraula, etc. Buscar en quines hi ha hagut més dificultat i cercar el perquè d’aquesta.

Desenvolupament:

Primerament és presenta la primera activitat anomenada “l’ofegat” és el que coneixem com el joc del penjat. Consisteix en dictar el nombre de lletres del que es composa la paraula i els hi diem quina és la seva inicial. A partir d’aquí ells la construeixen dins els espais que ocupa i quan la tenen premen el marcador.

Seguidament juguem a la “la paraula amagada” consisteix a fer un anagrama; és a dir, cal trobar una paraula que tingui les mateixes lletres però en un altre ordre del que s’ha dit. Se’ls hi faciliten les deu paraules i ells les van desenvolupant en el ordre que ells prefereixin quan les tenen totes desxifrades polsen el marcador. Seguidament les compartim.

Avaluació:

Els joves inicien la sessió molt animats amb el joc. En la primera activitat en Pere està més desanimat donat que la definició de les paraules són mots complexos, i la pressió del joc el fa estar en tensió. Un cop passada la fase de vergonya s’engresca al veure que les encerta. A partir d’aquí apareix la motivació per part dels dos components i s’animen amb les diferents proves. Cadascuna amb el seu nivell de complexitat que acaben resolent adequadament. En Pere té la facilitat de no tenir vergonya a equivocar-se i veu molt mes fàcilment l’estructura de la paraula, el que li costa és a nivell ortogràfic.

Es valora que ha estat un joc complex d’inici però que ha garantit el treball d’aquelles dificultats tant en el lèxic com en l’estructura de la paraula.

3era sessió J

Activitat 3:

Objectius:

1.- identificar els instruments

2.- prendre iniciativa pròpia

                                  

Objectius específics.

1.- reconèixer els instruments

2.- marcar el ritme après a la darrera sessió

Metodologia

Es presenten novament els instruments al voltant de l’espai. Situats de forma atractiva per tal que l’infant els localitzi i interaccioni per iniciativa pròpia, com una mena de racó de la música.

L’espai és familiar per a ell, per tant deixarem que ell escullo on es vol assentar i quin és l’instrument que en vol fer ús, si es que ho vol.

Desenvolupament:

Tenint present l’interès del J per experimentar amb allò que té la davant, es presentaran els instruments d’un sol cop i en un espai que ell ja identifica com el racó de la música.

En aquest sap que pot agafar el que ell desitgi i manipular-ho a la seva elecció, el que si que farem aquest cop serà marcar nosaltres el ritme amb un dels instruments per comprovar si respon a les nostres propostes.

Com és un infant que observa molt i imita quan vol, es guiarà l’activitat marcant el ritme d’un instrument i afegint la lletra d’alguna cançó i així poder comprovar si connecta amb la nostra interacció.

Entenent que la nostra presència el fa estar atent a tots el moviments, tot i que demanda un espai en el que ell guiar les seves inquietuds.

Avaluació:

Aquesta sessió ha estat força interactiva, el J ha estat atent als nostres moviments, fixava força la mirada i es concentrava en el que estava sonant. Fins i tot, tararejava el ritme de les cançons que cantàvem. Un cop paràvem ell seguia amb el cantorreig per tal de donar continuat i connexió al que s’estava realitzant.

Podem dir que ha estat present en bona part de la sessió, inclús ha repetit alguns sons de la sessió anterior. Manifestant la seva atenció i precisió a l’hora de reproduir el mateix ritme. Repetia: poc a poc, poc a poc, ràpid, ràpid, ràpid. Silenci!! En aquest últim deixava de tocar l’instrument.

Activitat 3	Poc	Una mica	sovint	Molt	Observacions
Ha manipulat diferents instruments?			X
S’ha expressat mitjançant el llenguatge corporal?			X		Aquest cop és ell sol que decideix reproduir el ritme
Ha interactuat mitjançant el joc?			X		Fixant la mirada i cridant quan li emocionava el so.
Respon positivament a la interacció (participació, motivació) ?			X		Sembla que l’emociona compartir dit espai tot i que és ell qui marca el moment
Ha adquirit iniciativa?		X			Tot i que li ha costat començar quan ell s’hi ha vist capaç ha fet el ritme tot sol.
Interpreta i realitza les indicacions donades per l’educador?			X		Ha seguit el ritme tot i que aquest cop no responia al son que l’adult realitzava
Identifica els ritmes que l’educadora marca?			X		Recorda el compàs i ritme après