Arrel de la prèvia observació en
el transcurs de les pràctiques del primer semestre s’han pogut identificar unes
necessitats latents que configuraran i guiaran el que possiblement han estat la
planificació de les posteriors actuacions. El fet ha estat que sovint els
objectius són força generals i quan planteges aspectes més específics a llarg termini
pots caure en l’anticipació per a assolir certs coneixements. Aquest ha estat
un aspecte a corregir en el transcurs de la meva intervenció i del que cal
reflexionar, objectius encarats a una línia de treball potser força ambiciosa,
donat que en el cas d’en J s’havien de realitzar passes molt curtes i segures,
per aquest motiu el plantejament de les activitats s’ha anat modificat en
funció de les possibilitats a les que podíem optar. Tanmateix el fet d’avaluar
en cada intervenció, ha donat peu a poder restablir les futures accions, i encarar
en tot moment la pràctica psicopedagògica amb cert rigor, sistematització i
objectivitat. Eliminant alguns objectius inicials i adequant-los a d’altres més
realistes.
Aquest cop tenint en compte dos
moments crucials, els nivells explicatius que guien l’orientació
constructivista: la dimensió interpersonal i la individual. En relació a la
primera ha calgut un assessorament constant a la família i escola, per tal de
donar continuïtat a les pràctiques que es realitzaven des de l’Arbre. Observant
que en certs moments no hi havia una atenció real en el perquè de dita
intencionalitat educativa. Possiblement és un dels aspectes en el que ens podem
trobar amb més dificultats al llarg de la professió, donat que els contextos de
col·laboració són part primordial en el procés de l’individu. Evidenciant que
ha faltat un treball estret de negociació per tal que existís dita
col·laboració. Tot i així, mica en mica ha augmentat la coresponsabilitat entre
les diferents parts i s’ha aconseguit generar un espai d’intercanvi originat
per un bé comú, la persona atesa.
En el segon nivell podem observar que la posterior ben entesa entre els diferents agents educatius ha possibilitat un canvi d’escenari, en el que l’infant ha pogut construir-se, conèixer-se i créixer dins aquest marc, el qual es regia per una planificació, aplicació i reflexió dirigida al seu grau de satisfacció. Identificant aquests coneixements prioritaris en relació al tipus de resposta real que se li ha pogut oferir.
Així doncs, les decisions compartides
i avaluades durant el procés d’intervenció han garantit un treball adequat a
les circumstàncies i moments en el que els joves atesos han pogut desenvolupar
els seus aprenentatges de forma satisfactòria. Essent conscients que ens trobem
en un procés dinàmic i canviant, per tant hem d’estar preparats per generar
canvis adequats a les característiques i necessitats que se’n desprenen i sense
que aquest fet invalidi el treball efectuat fins al moment, sinó que ofereixi
la possibilitat d’aprendre noves vies d’actuació i mitjans per aconseguir-les.