Breu síntesi del conjunt de les pràctiques
Per començar a realitzar dites reflexions podríem
iniciar l’avaluació del procés d’observació definint com actua la psicopedagoga,
en aquest cas s’ha pogut debatre conjuntament amb ella sobre quines són les
proves què elabora i com a través de l’observació estableix quins són els problemes
que ella ha detectat, les quals comparteix amb la família i l’infant. Un cop identificat
defineix amb l’infant els objectius a treballar per corroborar que aquest/a hi
està d’acord i així poder iniciar una tasca conjunta.
Un cop avaluada i compartida la necessitat
latent es decideix establir un conjunt de prioritats, depenent del cas i de les
seves possibilitats.
En el cas de la dislèxia, els infants tenen
clar que treballaran la comprensió lectora, la semàntica i l’ortografia. Depenent
del cas es fixaran uns objectius generals i altres de més específics.
Per exemple dels tres casos que s’atenen amb
aquestes característiques cal destacar:
1.- En el cas de la H es detallava molt més
la comprensió lectora en la que els seus objectius específics estaven encarats
a dita finalitat, és a dir, treballar la comprensió a partir de textos que ella
escollís, explicant què havia entès d’aquests, i fins i tot canviant el final
per tal de donar un altre sentit al que havia llegit. D’aquesta forma es
realitzen diverses activitats atenent a la demanda expressa de treball, això sí,
sempre des de la pròpia elecció i per tant afavorint un caire més lúdic i
distès, per tal de no fer-se feixuc i avorrit.
2.- Pel que fa al cas d’en J&P en el
treball amb aquests dos joves es feia molt d’èmfasi en l’ortografia donat que en
les coordinacions amb l’escola s’hi posava força l’accent. Així doncs, les
activitats estaven encarades molt més cap un treball de semàntica, el qual ha
estat molt efectiu donat que s’ha treballat a partir d’un model associatiu d’imatges,
amb recursos diversos (tots ells citats el blog) els quals han estat molt
profitosos per als dos joves.
3.- Respecte al J podem observar que
mitjançant la lectura d’un llibre escollit, li ha possibilitat situar sota un
altre concepte l’acte de llegir, no com a tasca avorrida, sinó que amb un bon
llibre no hi ha forma d’avorrir-te.
En tots tres casos s’evidencia que si els
recursos escollits són els adequats per a l’aprenent dita tasca cobra sentit i
significat, per tant podríem dir que en el moment que la persona pot decidir
sobre quina és l’eina o recurs amb el que es sent més a gust per treballar
tenim mitja feina garantida. L’altre mitja, repercuteix en l’esforç d’un mateix
i els elements motivadors que el psicopedagog posa en joc per tal de fer que
cada dia sigui diferent.
Pel que fa a la part de logopèdia
que he observat, m’enduc un munt de recurs per tal de poder pronunciar aquelles
lletres que ens costen més, com ara la R i doble RR, sobretot les tècniques que ens faciliten una bona col·locació
de la llengua i els llavis per poder fer-ne el so adequat.
Respecte al cas estrella, i dic “estrella”
donat que és el primer any que en Jou assisteix a l’Arbre i l’he pogut observar des
dels inicis i per tant puc avaluar i palpar més el canvis viscuts durant aquestes
setmanes (un conjunt de 10 sessions amb una durada d’uns 45 minuts).
Es tracta del trastorn de l’espectre
autista, el qual inicialment assisteix al servei ben bé sense pronunciar síl·labes, i molt
menys paraules. En el transcurs de les sessions s’ha interactuat de forma
constant amb l’infant mitjançant el joc simbòlic, treballant cent per cent la
comunicació. Inicialment no existia la intencionalitat del nen cap a res en
concret, mica en mica i gràcies a la interacció entre els actors, ha anat
incorporant certs sons associats a una imatge i poder així identificar els
conceptes. Seguidament hem pogut incloure el so a través d’onomatopeies com a
mitjà de comunicació, aspecte molt rellevant amb ell donat que gràcies al
llenguatge musical interioritzava molt més els conceptes. Recurs que s’ha
emprat en totes les sessions, a dia d’avui l’infant és capaç de senyalitzar el
que vol i associar-ho a un so que fins al moment no tenia relació per ell. Tant
és així que el mateix infant, ha deixat de jugar en soledat per passar a
compartir el joc. Cercant la companyia i fixant la mirada en l’adult, aspecte
inexistent al inici de les sessions.
Visió global del procés
Així doncs podríem englobar l’aprenentatge
establert en tot el procés de les pràctiques, dins un model col·laboratiu
caracteritzat per unes fases concretes que emmarquen dit treball les quals
segueixen una seqüència concreta.
·
Identificació dels problemes i necessitats
·
Establiment
de prioritats
·
Fixació
dels objectius generals i específics
·
Determinació
de les activitats per a assolir els objectius
·
Previsió
de recursos necessaris
·
Posada
en marxa del programa
·
Avaluació
Entenent que dita tasca ha estat
basada en tot moment en la participació activa del propi subjecte, un procés intersubjectiu
en el que els actors construeixen el seu significat durant tot el procés. Creant
situacions d’interacció i per tant podent compartir coneixements entre les parts
implicades. Donat que a través del joc s’han establert unes vies de treball de
les quals ha existit un canvi en els participants.
L’aspecte que cal destacar de dit
procés són les respostes induïdes, és a dir, com el nen pregunta el perquè de
les coses i la psicopedagoga sempre li respon formulant de nou una pregunta: com
creus tu que hauria d’esser la resposta. Evitant facilitar-la d’entrada per tal
de poder reflexionar de forma conjunta i posar en comú les idees inicials, i
així posteriorment poder corroborar si eren com aquest/a es pensava i si no és així
exposant els seus motius. En altres paraules, diríem que té força rellevància
la implicació de les persones en les situacions
interactives de resolució de problemes[1],
un altre aspecte definitori dels processos de participació.
Posem per cas un exemple; quan
parlem dels infants que treballen la comprensió de textos, el que es procura és
que un mateix trobi el significat de la frase, en un inici poc entenedora, fent
una pluja d’idees i sobretot cercant l’arrel semàntica de les paraules i així
poder situar la definició dins la globalitat del text o bé del paràgraf
concret. El fet de no respondre a la pregunta de bones a primeres promou
aquesta participació activa dels infants sobre el que s’està treballant.
El que es valora positiu de dit
procés és el treball motivador que hi ha al darrera ja que els recursos
emprats captiven als infants, veient que es realitzen activitats en les que es
promou el joc dinàmic i interactiu. L'aspecte advers que podria destacar ha estat el volum de feina dins l'horari de les pràctiques aspecte que no ens ha possibilitat compartir alguns informes elaborats per la psicopedagoga, element que intentarem aprofundir de cares al inici del pràcticum II.
Arrel del treball dut a terme fins al moment es proposa un
programa específic de cares al pràcticum II el qual vol englobar un conjunt de
sessions dedicades al cas del TEA i el qual es vol fonamentar en base al
llenguatge musical. Estructurat dins una seqüència d’activitats que englobin l’objectiu
general del procés, la comunicació. Donat que seria un moment òptim per iniciar
la segona fase de treball aprofitant la interacció fluida entre
els propis actors que existeix en aquests moments.
[1]La
pràctica psicopedagògica en educació no formal. Bloc II: La
pràctica psicopedagògica en contextos d’educació per a la salut i la millora de
la qualitat de vida. Ed. UOC.
